INTERNATIONAL TARTING CELEBRA LA PASQUA

Doncs sí, estem molt molt actives i amb moltes ganes de guerra!!! L'Adri i jo ens hem tornat a posar a la cuina, aquest cop per fer-nos la Mona!!!

Ja que ella és lluny de casa i la seva tieta no li pot fer la Mona, em va proposar que, ja que li havia enviat la recepta, la podíem fer juntes!! Evidentment jo vaig acceptar encantada... m'ho passo pipa!!!

Això és el que hem fet, una Mona típica de Castelló, i que cal dir que és toveta, no gaire dolça... boníssima... per esmorzar amb un cafè amb llet o simplement a qualsevol hora del dia amb un bon tros d'un ou de xocolata, espectacular!!! És tan fàcil fer-te la teva pròpia Mona!!

Per mi ha estat un gran repte, ja que és la primera vegada que treballo amb llevat fresc i una vegada em va passar la por, (sí, sí, em feia por...) em vaig posar a la cuina i ràpidament vaig quedar plena de farina!!!
Hi han hagut errors, si, ho reconec, però m'ha quedat prou bé... i sobretot, el més important és que m'ha quedat bona... De fet, les he portades per dinar i han volat... sols n'ha quedat un trosset petito!!

En aquesta III edició del nostre "International tarting" també m'agradaria informar-vos que estem creixent!!! Més informació en el següent repte...

Molts petonets,
Maria

Una de les mones amb tot el galliner "xocolatil"

MONA DE CASTELLÓ

500 g de farina

50 g de llevat fresc (el Royal no, el mateix que es fa servir pel pa)

125 g de sucre

1 llimona

100 ml d'oli (jo vaig posar meitat d'oliva i meitat de girasol)

3 ous + 1 per pintar

Opcional: un bon raig d'anís, matafaluga...

En un bol, es posa la farina, el sucre i el llevat. El llevat el desfem amb les mans que quedi ben incorporat.

Ratllem la pell de la llimona, vigilant no arribar a lo blanc, que és amarg, i li afegim i remenem bé. Si es vol afegir matafaluga o qualsevol especie seca, ara és el moment!!

Li afegim l'oli, els ous sencers i jo li vaig afegir un bon raig d'anís... però això és completament opcional!!

Remenem amb una cullera, o directament amb les mans i anem amassant fins que tinguem tots els ingredients més o menys incorporats.

Ho traiem del bol i amb la superfície enfarinada ho amassem una estona.

Ho deixem llevar un 30 minuts damunt d'un paper vegetal o un silpad i llavors li feu la forma que vulgueu. Jo vaig dividir la massa en 4 porcions i vaig fer 4 tortells.

Per fer-los, feu una bola, li poseu el dit al mig i aneu movent fins que feu el forat i llavors l'aneu fent gran (gràcies N!!) D'aquesta manera, es veu un tortell sencer, sencer cap part enganxada. Feu-lo gran, penseu que quan s'infli quedarà el forat més petit!! Li podeu fer la forma que vulgueu...

Una vegada donada la forma, els deixeu (a la safata que tingueu previst coure'l, mireu *Advertència) pujar unes quantes hores (3-4 hores o fins que hagi doblat el volum). Jo els vaig fer al vespre i els vaig deixar tota la nit, per coure'ls al matí i així he tingut un bon esmorzar!!

Una vegada hagi pujat, pre-escalfeu el forn a 200 ºC a dalt i a baix. Els pinteu amb un ou batut, pel damunt, i cap al forn fins que estigui dauradet. Els meus tortells han estat uns 10-15 minuts cada un.

*ADVERTÈNCIA: Segurament pensareu: Com va cometre aquest error la Maria?? Però mira, no hi vaig caure!!! Us explico... Quan vaig tindre la massa a punt per fer-li la forma me'n vaig adonar que no tenia paper vegetal per deixar els tortells i vaig pensar que si els posava al damunt de la bandeja directament se m'enganxarien al coure'ls. Total, que els vaig deixar llevar al damunt d'un paper film i de moment bé... fins el moment de posar-los a coure que al voler-lo agafar per posar-lo al damunt d'un silpad se m'ha desinflat tot!!
Mira, he pensat... com si no haguessis estudiat mai la fermentació... es que a vegades Maria no se on tens el cap!!!
Total... us recomano que si el feu el deixeu pujar al mateix lloc que el vulgueu enfornar!!
Us he fotut un rotllo que tela... jo i les meves explicacions... es que sóc una cotorra...semblo la Julieta!! (la meva lloreta... algun dia us la presentaré!!)

Pel gall, doble ració!!