Doncs ja tornem a ser aquí, aquestes dues, aiiii no no, tres boges que es dediquen a buscar receptes, amb una mica de dificultat o diferents, per tot arreu.
Si, si, heu llegit bé, TRES, ja que la Carmen s'ha unit a nosaltres!! Ja us anunciava a l'ultim repte que creixíem...no?? Doncs aquí la teniu.
Doncs aquesta vegada hem fet Krapfen. La Carmen ens va proposar que els féssim i totes i vam estar ràpidament d'acord. Perquè us en feu una idea, és com un donut però sense forat.
La recepta original és fregida i sol anar farcida de crema o melmelada, tot i que podeu deixar volar la imaginació i farcir-la del que més us agradi!!
Una amiga d'Israel m'ha comentat que allà també en fan i els anomenen Sufganiot, s'haurà de buscar si hi ha alguna variació en la recepta i provar-la, no?? Ja us n'informaré ja que s'està preparant la Sufganiot Experience a Barcelona, jejeje!!
Nosaltres, no gaire partidàries dels fregits, vam voler complicar el tema i fer-los al forn.
L'experiència ha estat bona, han quedat bons, però crec que a vegades cal fer cas, i si una recepta és fregida, doncs s'ha de fregir!!
Fets al forn queden com uns panets farcits de melmelada que estan bons, i que de fet, no pots parar de menjar, però no queden amb la textura esperada del típic donut o berlina. Queda una massa més seca.
A l'International Tarting hi participen 3 blogs, però a mi m'ajuda la Julieta!!
Ja sabeu que avui ha estat Sant Jordi, i m'agradaria ensenyar-vos el gran treball que ha fet en Roger. Ha fet tot una gran recopilada de blocs en català, i ens ha demanat que recomanéssim un llibre de cuina... doncs bé, em va fer molta il·lusió participar en aquest projecte seu tant maco i em fa molta il·lusió conectar-vos-hi!!!
Un petonet i Feliç Sant Jordi,
Maria
KRAPFEN (per uns 18 normals i uns 62 minis)
500 g de farina
10 g de llevat químic
3 cullerades de sucre
200 g de llet tèbia
1 cullerada de cafè de sal
3 cullerades d'oli de girasol
2 ous
50 g mantega fosa (per pintar)
sucre llustre, cacao en pols...
Melmelada, crema de cacao...
Primer de tot en un bol barrejarem la farina, la sal, el sucre i el llevat. Amb una cullera ho remenarem bé.
Hi fem un forat al mig i hi afegim la llet, l'oli i els ous.
Ho amassem bé amb una cullera i després amb les mans i ho deixem reposar uns 30-35 minuts en un bol que prèviament haurem untat bé amb una mica d'oli de girasol. Ho deixem llevar tapat amb un drap de cuina.
Traiem la massa del bol i estirem en la superfície enfarinada per fer una rodona d'uns 0,5 cm d'alt.
Jo al fer-los minis vaig utilitzar una tasseta de cafè per fer les rodonetes. Les col·loquem al damunt de paper vegetal en una bandeja pel forn i ho deixem llevar fins que hagi doblat el volum (unes 4 hores).
Encenem el forn a uns 170-180ºC i quan estigui calent els enfornem durant uns 7-8 minuts.
Mentre son al forn desfem la mantega al microones.
Quan els traiem, dauradets, els posem al damunt d'una reixeta perquè es refredin i encara calentons, els pintem amb la mantega.
Una vegada freds els empolvoreu amb sucre llustre, cacao en pols...
Amb el que pogueu, una màniga pastissera amb boquilla petita, aquest artilugi que vaig trobar jo per casa, o una xeringa els farciu del que us vingui més de gust!!!
Jo els vaig farcir de crema de cacao i empolvorats amb cacao, de melmelada de maduixa i de melmelada "sense tu no esmorzo" (de poma sense sucre i si, ho confesso, n'estic enganxada!!) empolvorats de sucre llustre.
jajajajjajaa, em pixo amb la lloreta mirant-se els krapfen com... jo en vull un!!! t'han quedat monissims! i l'utensili aquest per omplir-los, alt nivell eh! haurem de fer mes coses que es puguin omplir...
ResponEliminamuakis
jajaja a la Julieta si no li anava dient que NO, NO... hagues saltat i se'ls hagues cruspit crus!!!
ResponEliminaMaria, t'han quedat genials!! La foto de la Julieta mirant-se'ls és boníssima!! :D
ResponEliminaPetons artista!
Que delicia! están preciosos asi redonditos!
ResponEliminabesos
Gaby
T'han quedat perfectes!!! Suposo que al forn queden mes sans, sense tan oli... Precisament vinc del blog de la Carme i els he vist fregits.
ResponEliminaTotes dues versions tenen una pinta deliciosa!
Aquests Krapfen t'han quedat amb una aparença fantàstica. Aniré als altres dos blocs per veure la seva versió. Felicitats!
ResponEliminaMAríiaaaa que estás que te sales!!! Cada dia lo haces mejor y mejor,me han encantado,se ven deliciosos.
ResponEliminaYa ví los de tu amiga,me faltarán los de CArmen.
Muy re- bien por las tres!!!
Besotes
quin repte més interessant! la veritat és que heu triat una recepta estupenda, no la coneixia, però em vénen unes ganes de tastar-la... :-D
ResponEliminaEl repte genial!! Jo prefereixo fer-les al forn, no omplen tant, encara que als meus com els fregits cap. La teva xeringa es per anestesiar els rinoceronts no??,jajajajaja, però el que donaría jo per trovar una com la teva, van de maravella veritat???. Mil petons
ResponEliminaQue maravilla, han quedado perfectos...te felicito.
ResponEliminaes primera vez que visito tu blog.
un abrazo desde chile
Edith
la brujita
Ohh MAria, quina bona pinta que fan i deu ni do els que surten, no?
ResponEliminaAra que fan tant bona cara que amb un tres i no res ja no en devien quedar.
Petons
Moltes gràcies guap@s!!!! La veritat es que si que fa gracia si la foto de la Julieta!!! Es la baldufa de casa!!
ResponEliminaUN petonàs!!!!
buah, pues si te salieron tantos, entonces seguro que me llega uno para probar, verdad??? ;)
ResponEliminaSalu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
Qué rico, por favor... guárdame dos para mí. Además muy originales.
ResponEliminaBesos.
t'ha quedat amb un aspecte super atractiu .... ideals per ara mateix!!
ResponEliminaUna abraçada
Hola María,
ResponEliminaAcabo de veure el teu blog per casualitat! Quina bona pinta, això s'ha de provar pero ja! jo per omplir coses faig servir una xeringa de 50 ml del laboratori i va bastant bé!
Veig que ets de Vilanova com jo, si que som gent que té blogs de cuina a Vilanova!
Fins aviat!
HOLA ARIA, GUAPA TU
ResponEliminaVEIG QUE TAMBÉ TENS SUB-XEF, A LA CUINA COM JO, LA JULIETA NO ?,...JO TING EN ROC,...ESTÀ FET UN BON PILLO, QUE MACOS ELLS,..VERITAT ?..
AMB EL TEU PERMÍS PRENG NOTA D´AQUESTA DELICIOSA RECEPTA..
MIL PETONETS SUSANNA